Si el meu fill, té els seus fills a l'edat que jo els he tingut...

Quan els tingui jo ja estaré a prop dels 80. Llavors els meus fills no només no tindran uns avis que cuidin els nets, sinó que hauran de cuidar als avis (es a dir, a mi)
Entenc que ara és una mica massa tard per pensar-hi, però si que la societat s'ha de repensar a quina edat cal fer què: i si l'edat de tenir fills ha de ser els vint o els trenta.
Si han de ser els vint, que jo, ara, penso que és l'edat en que s'haurien de tenir: hem de canviar l'ordre de les coses.
Amb uns estudiants fins als 23 o 25 anys que acaben els estudis sense un euro és impossible pensar en tenir una relació prou estable per, a més, posar-hi fills. I per tant el primer fill neix amb uns pares de 35 anys i el segon que ratllen els 40.
Jo penso que als 16 anys tothom hauria de treballar, fins els 30, temps suficient per aparellar-se independitzar-se i tenir uns fills que quan un fa els 30 ja poden ser prou grandets per deixar uns espais de llibertat als pares.
Fins aquí bé, però i els estudis? i els 6-8 anys d'estudi que ens hem carregat.
Aquí hi ha el tema, quan diem que tothom a treballar jo penso en jornades de no més de 6 hores, i la possibilitat de seguir fent una certa formació.
L'important aquí es que la feina a fer tingui relació amb el que es voldrà estudiar més tard: qui vulgui ser arquitecte que treballi en algun tema relacionat amb la construcció (paleta, fuster, pintor, lampista, decorador...) qui vulgui ser metge que treballi a la sanitat (zelador, infermer, administratiu de base) qui vulgui ser enginyer que estigui a les cadenes de muntatge.... i així per cada professió trobaríem la seva branca adequada de la formació professional.
Per tant la universitat s'ompliria de gent amb 14 anys d'experiència en un sector que el coneixen i que a més si entren a la universitat es perquè realment volen progressar en allò que fan.
Estar clar que amb una estructura així, els joves fan les feines més bàsiques i físiques, i no és la condició social, sinó l'evolució de cadascú qui fa evolucionar els joves cap unes feines de més responsabilitat i de més "nivell"